Els trobadors són "Els poetes que integren la lírica provençal des dels segles XII i XIII, entre els quals es confonen els naturals del migdia de les Gàl·lies amb italians i catalans, són anomenats trobadors" Continua llegint ací
Això és una viadera/ No el vulgueu, el fals marit,/ Jana delgada!/ No el vulgueu, qui ha per jurat,/ i és un pec mal ensenyat,/Jana delgada!/ No el vulgueu el mal marit,/ que és betzol ensopit,/ Jana delgada!/ Que és un pec mal ensenyat,/ no siga per vós amat,/ Jana delgada!/ Que és un betzol ensopit,/ que no jega amb vós al llit,/ Jana delgada!/ No siga per vós amat,/ més val l’altre, d’amagat,/ Jana delgada!/Que no jega amb vós al llit./Molt més us hi val l’amic,/ Jana delgada!
Viadeyra: cançó que cantava la gent fent via o camí per tal d'alleugerir les fatigues del viatge; és similar a les "càntigues d'amic" galaicoportugueses.
Per saber més coses de Cerverí de Girona, piqueu a la imatge del poema, i si voleu escoltar-lo, ACÍ el trobareu.
Mireu que diu la pàgina de Lletra UOC sobre l'amor dels trobadors.
L'amor cortés:
És una literatura d'homes: és el món tal com el veien els homes. Aquest món és masculí. Només els homes compten: les úniques dones que apareixen pertanyen a la família de l'heroi (mare, germanes, esposa, filles). La dona ocupa un paper marginal, no té paraula; tots els diàlegs són masculins. Elles ploren, es desmaien... interpreten el paper que convé a l'ordre femení. Sembla que les dones no anaven als torneigs tan sovint com es creu. Quan hi van hi són per excitar els guerrers a una més gran valentia: es combat millor sota la seva mirada; la guerra, o el simulacre de guerra, pren l'aspecte d'una competició de mascles, d'una d'aquestes "bravates eròtiques" que entren en joc en el més elemental dels mecanismes de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada