diumenge, 23 de desembre del 2012

Un vocabulari de reis i reines


Companys i companyes del bloc, ací us deixe informació i vocabulari sobre l’edat mitjana per a conéixer la situació del nostre següent objectiu d’estudi, la literatura medieval.


El primer que hem de saber sobre aquesta época son el sistema de govern, anomenat feudalisme, l’amor cortés, les guerres de religió i el vassallatge. Açi us deixe vocabulari:

Edat mitjana: Periode de temps que abarca des del segle V fins al segle XV
Feudalisme: Sistema de govern predominant en l'Edat mitjana que consistia en que un senyor feudal donava telles a un noble a canvi de la seua fidelitat.
Vassallatge: Jurament de fidelitat que li donava un noble a el seu senyor feudal.
Amor cortés: Amor entre nobles en el que l’home, normalment de clase inferior a la dona expressa el seu amor de forma delicada i cavalleresca. La dona estaba normalment casada i, per tant era adúlter.
Guerres de religió:Lluites que varen tndre lloc a Europa a l’Edat mitjana a causa de la religió

dimecres, 28 de novembre del 2012

Recursos poètics




Sobre recursos poètics:

Vés, de nou, a la pàgina de POEMÚSICA per reforçar els conceptes de les figures retòriques.













Sabries diferenciar les figures d'aquestes imatges???

dimarts, 13 de novembre del 2012

Conte contat, conte acabat



Companys de Batxiller, ací us deixe el meu conte, que Anna m'ha dit que el puge. Es una mica infantil però espere que us agrade (Penseu que está pensat per a xiquets). Disfruteu-lo.

Coses dolentes de ser “lliure”

Fa molts, molts anys, en una ciutat remota a un castell gegantí  que arribava al cel,  vivia tancada en un castell la bella princeseta Elena. Un dia, el seu pare, el seu segrestador li va donar un objecte molt extrany: Era com una caixa blanca amb una espècie de taula amb lletres i una cosa semblant a un ratolí. Ella, enfadada no va voler utilitzar-lo al començament, però cada vegada li atreia més aquella cosa així que un dia, amb curiositat ho va provar. Allò era fantàstic, semblava que fòra lliure, que volara. El seu nou nom, Elenitaprincesita56 anava molt bé amb el seu avatar i ja havia fet molts amics, fins que un dia li va contar on guardava el seu pare els seus diners al seu millor amic, Joanet245 i li va dir que fòra a rescatar-la a la seua pressó. Elena va preparar-ho tot per a la fugida d’aquella torre, però a la nit la varen segrestar i varen robar tots els diners del seu pare. Tot el món va plorar per ella. Més tard es va descobrir que el segrestador era Joanet245.


Firmat: Rubén Megía González


Poesia a cau d'orella

Hui a classe hem estat escoltant poemes: Vinyes verdes, Ara mateix... fins i tot una cançó d'Atzembla. I hem intentat recitar alguns poemes, amb certes dificultats. Per això, l'entrada de hui té dues parts, o dues intencions. 

La primera, recordar-repassar algunes nocions de mètrica. Per això, caldrà que
 féu les activitats sobre mètrica i versificació de la pàgina de POEMÚSICA (podeu obrir un docgoogle i compartir-lo)

La segona, iniciar-nos en la recitació, per tal de preparar el treball sobre V. A. Estellés.
Algunes coses per recitar un poema:
  •  El primer que has de fer és llegir el poema- tantes vegades com faça falta.
  •  A l’hora de recitar-lo, tranquil.litat!: vocalització i modulació adequada, i gesticulació correcta. Ni "massa" ni "poc"
  • Pauses i silencis: fes un silenci abans de començar, respira... mira els ulls de les persones que t’escolten.
  • Rimes i ritmes: bona part de la gràcies de recitar un poema està en les rimes i els ritmes. Respecta'ls!
  • Investiga: llig poesia, coneix els autors/es, escolta com ho fan altres persones: 


Ara escolta les tres audicions i mira de fer una valoració de les diferències que observes entre unes i altres:

"Estimada Marta", de Miquel Martí i Pol.

Et deixo un pont de mar blava

Sonata d'Isabel

(Vicent Andrés Estellés - Toti Soler)

He aixecat, mentre escrivia, el cap
i amb ulls cansats de la cal·ligrafia
he vist enllà, damunt d'una tauleta
que hi ha al racó del nostre menjador,
entre papers i llibres que m'estime,
com un ocell de ritme popular,
com un gresol, una fotografia
de fa mil anys o de fa quatre dies:
tu i jo, Isabel, feliços d'un amor,
i més enllà les Sitges del meu poble.
La veig sovint i et recorde moltíssim,
el cos esvelt com un cànter de Nàquera
i un breu ocell de tristesa als teus ulls.
M'ha ajudat molt, de nit, mentre escrivia
entre papers i fortuïtes síl·labes.
Com qui, a la nit, intenta orientar-se
amb mans, amb ulls, jo t'evoque i et mire
aquell instant de l'any 48.
Tu vares fer que cregués altre cop
i m'has donat la teua companyia,
el teu discret silenci, el teu ajut.
Aquesta nit t'he mirat novament.
Et tinc i et veig com et veié el meu cor
el dia aquell de la fotografia.
Dorms, ara, al llit, i dormen els teus fills.
En aquest gran silenci de la casa
jo et vull deixar, amant, amats per sempre,
un ram convuls de síl·labes de vidre.
Al dematí potser et floriran
entre les mans de timidesa invicta,
i volarà des d'ell brisa i colomes.
Creix el mural de calç i de coets,
amb claredat i explosions de mar,
per un amor que se'ns enduu plegats.
Secret amor, estendard lluminós,
barres de sang sobre un blanc intocable,
aquest amor salvatge d'un país
que havem creuat, estimant-nos moltíssim,
des d'Alacant a Castelló, amb els ulls
plens d'una llum, una gota de llum.
Dic el teu nom Isabel i canten els canyars
i pels carrers diversos de València
passen amants que es besen a la boca,
amb molt d'amor presos per la cintura,
atarantats d'una olor de gesmils.
Dic el teu nom i amb casta reverència
el posaré en un pitxer amb aigua.
Dic Isabel i seguesc el camí.

diumenge, 11 de novembre del 2012

Vinyes verdes, pintem poesia

Hem acabat amb la narrativa -si és que alguna vegada s'acaba- i anem amb els textos poètics.

De primer, i per fer a la classe,  feu les activitats  1 i 2  de  La poesia no és un rotllo



Diu Joan Pla
LA LITERATURA CONTÉ UNA GRAN QUANTITAT DE FARSA. I una de les farses més importants de la literatura és la poesia. Poetes bons, que durin, que facin forat (per utilitzar una frase del pintor Dalí), que interessin a tothom, que projectin el que han escrit sobre la sensibilitat de la gent, n'hi ha poquíssims, raríssims. De poetes, n'hi ha molts a tot arreu: els veritables poetes són escassíssims.

dimarts, 6 de novembre del 2012

Els mapes conceptuals

Hui hem intentat reballar amb un mapa conceptual, i sembla que us ha resultat complicat.

"Mapa conceptual és una tècnica usada per a la representació gràfica del coneixement. Com es veu, un mapa conceptual és una xarxa de conceptes. A la xarxa, els nodes representen els conceptes, i els enllaços les relacions entre els conceptes." (viquipèdia)

Pel que al tema, ací us deixe dues propostes de mapa. Una, parcial, l'altra més completa. Fixeu-vos-hi en les diferències.









Si voleu investigar com fer mapes conceptuals en la web, visiteu la pàgina de C. Barba on teniu un seguit d'enllaços amb diferents programes,

dimecres, 24 d’octubre del 2012

Verbs iregulars: 1


Per ampliar el treball sobre els verbs irregulars, aneu al blog de Valencià de l'IES Enric Valor de Silla i féu els exercicis  que hi proposa al document. 

Podeu descarregar-los  i treballar-los en un docgoogle o imprimir-los. No cal que us recorde que el solucionari és una ajuda, no l'utilitzeu abans d'acabar.

I moltes gràcies al Tramvia per compartir-lo!

I recordeu: abans que fer una gran errada, la xarxa ens oferix recursos de recerca i estudi, com la pàgina per conjugar verbs. Apa, doncs, a treballar

dijous, 18 d’octubre del 2012

Literatura i comunicació.

El concepte de literatura? Segons l'EC, literatura és


El text literari, però, és a més a més,  un acte de comunicació  "que posa en relació la persona que escriu amb altres persones, fins i tot d’èpoques i llocs molt diferents" 

Ací teniu la definició de Comunicació de l'Enciclopèdia. Llegiu atentament el text i redacteu un escrit breu (unes 70paraules) on expliqueu amb algun exemple  el significat del fragment subratllat.





dimecres, 17 d’octubre del 2012

Una d'ortografia

Exercicis de repàs d'ortografia pura i dura, amb el meu agraïment als compamys, companyes i entitats que tan generosament ho comparteixen.
Ací teniu exercicis per repassar alguns conceptes gramaticals que sembla que ja han estat treballats en cursos anteriors però que sembla que encara cal refrescar.

L'accent diacrític. Activitats autocorrectives

L'apòstrof. Exercici autocorrectiu

Recompte de síl.labes

Numerals

I perquè no tot siga treball, una mica de festeta de la  que us agrada -a molt@s amb La pegatina.

dimecres, 23 de maig del 2012

De barbaritats i barbàries: barbarismes



Huí és el meu cumpleanys*, les huelles digitals*, posa la taula*, Té moltes enfermetats*, ... Sí, vosaltres us rieu, però més d'un segur que no  sabeu com es diu "en bon valencià" més d'una d'aquestes expressions. Aquesta mena "barbaritats" són barbarismes

Barbarismes són els mots d'una altra llengua que són usats en lloc dels mots que la llengua pròpia ja té per designar els mateixos conceptes. I cal diferenciar-los dels manlleus, que són mots que passen d'una llengua a una altra i s'integren en la llengua que els rep perquè aquesta no té cap mot propi per designar un determinat concepte(càmping).
Per practicar una mica, féu un encreuat de barbarismes des de la Pobla del Duc i aquest exercici de Manuel Sifre
siesta
mail
palma (de la mà)
blancura
sprint
té mala pota
banquillo
larguero
invalidez
menos mal
pedaç (de ceràmica)
;suspense
jaleo
toilette
;bombilla
ingeniero
bandeja
cosir i cantar
dribblar
cointreau
whisky
escalofrio
maillot
lliurar (deixar lliure)
registrar (buscar, investigar)
delanter
cabecejar
poste
red
desde luego
basura
alcançar
cercanies
de repent
lutxar
ganància
(solucionari )

O podeu fer una passejada per boncatalà.com i mirar quants n'endevineu.

Hui és el meu aniversari , Les empremtes digitals, Para taula, Té moltes malalties (més al blog de recursos de Toni Teruel)


Per acabar, ací trobareu el recull de  Barbarismes del SALT.

Hui, dictat.

Dictat de hui. Ací teniu el dictat de hui, tret de l'àrea de normalització lingüística de la DV. Us servirà per anar preparant-vos l'examen de la Junta Qualificadora

"La travessa és un vell camí romà que puja des del poble fins a la coronació del coll; és aquell un pintoresc indret, però resulta un poc trist i solitari. Per aquell camí de ferradura és per on pujava, una vesprada de tardor, un homenet animós, esvelt, amb una bufanda al coll perquè feia fred. Tenia una quarantena d'anys i devia el malnom al seu nas prominent, que li donava molta personalitat. Bon home també ho era, de veritat; però tenia molt arrelats dos vicis: el primer, una desgavellada passió per la cacera;  l'altre, que bevia vi immoderadament. Sobretot els dissabtes."
(El dimoni fumador, d'Enric Valor)

Podeu escoltar-lo per tornar  a fer si HI cliqueu.

dilluns, 14 de maig del 2012

#aPARAULAm: llistat



Ja podeu consultar les paraules apadrinades de l'aPARAULA'm.. A més, podeu dedicar una estona a llegir 5 entrades, les de les paraules que més us criden l'atenció, bé per la seua originalitat, pel vostre desconeixement o pel significat que us agrade. Afegiu un comentari amb la vostra tria.

Els organitzador han donat les gràcies a les persones i blogs que hem participat. I nosaltres, des d'ací, les hi donem a ells.


dimecres, 9 de maig del 2012

#aPARAULAm: il.lusió



Quan es tracta de decidir quina és la paraula que més ens agrada  d'una llengua entren en marxa diversos mecanismes. El so, el significat, l'ús, l'experiència personal... Així, pel so m'agraden molt paraules com xiuxiueig  o maduixa. Pel seu significat  tendresa,  llibertat, escola.... I per experiència personal m'agrada molt espurna o somriure.
Però ens hem de decidir!

 Hui estem participant en un projecte en xarxa per fer un homenatge a les nostres paraules, que podeu llegir si aneu al blog del departament  És per això que us he proposat fer aquest exercici: buscar una paraula del valencià/català i explicar perquè l'heu triada. Jo, de pas, aprofite per amadrinar una altra paraula que m'agrada per diverses raons. Perquè sona bé, perquè ens és ben necessària. 
Il.lusió.
Ja sé que és una paraula que  pot  generar un somriure, que a voltes s'utilitza per llevar valor a algú o a alguna cosa.  Però m'agrada. 


D'il.lusió diu el GDLC que és un error de percepció, de judici  o d'interpretació d'una dada o contingut sensible o mental. O fenomen òptic. O esperança sense fonament real.
Però també diu, i és aquesta la part que més m'agrada,  
 Alegria, entusiasme, que hom experimenta amb l'esperança o la realització d'alguna cosa agradable.

I és que ara, més que mai, necessitem mantenir il.lusions, però de les bones, de les que naixen d'una esperança real -una altra paraula bellíssima per apadrinar-. Esperança i il.lusió. Perquè d'il.lusió també s'hi viu!

dissabte, 5 de maig del 2012

La vida es playmóvil: versos d'amor entre telefonia mòbil

Un amor una miqueta modern, no trobeu?
Disfruteu aquest curiós poema d'amor a la vida "playmóvil".
Ací teniu l'enllaç.

Font: (http://bibliopoemes.blogspot.com.es) Poesia Infantil i Juvenil

dimarts, 1 de maig del 2012

Va de so!

Com ja sabíeu, iniciem el treball gramatical. I ho fem amb les unitats mínimes de la llengua: els fonemes. Cal que recordeu que els fonemes són unitats abstractes que es presenten entre dues barres inclinades /s/. La realització concreta d'aquests fonemes que fa cada parlant és el so i es representa entre claudàtors [s].


 FONÈTICA, FONOLOGIA I ORTOGRAFIA:
La fonètica estudia l’estructura física dels sons, la seua producció i percepció. La unitat d’estudi és el so.
La fonologia s´encarrega d´estudiar la funció que tenen els elements fònics de la llengua, és a dir, la seua capacitat diferenciadora. La unitat d´estudi és el fonema.
L’ortografia, però,  estableix normes per a l´us correcte dels signes ortogràfics, les lletres i els dígrafs que representen els sons.


Haureu de descarregar-lo al vostre ordinador per practicar:
Diccionari ortogràfic de pronuncia
SAO: Sistema d'ajuda a la lectura en veu alta

En xarxa:
Vocalisme:
E oberta/tancada
O oberta/tancada
Consonantisme:
Sons del català occidental

Un lloc curiós on podeu comprovar la pronúncia real d'algunes paraules és Forvo. Feu una visita! 

dimarts, 20 de març del 2012

Ausiàs March

Per repassar i ampliar la figura d'Ausiàs March, us propose un fragment tret de LletrA,

Joan Ferraté, al 1996  va contestar així a la pregunta Què fa d'Ausiàs March un poeta extraordinari?

- La seva capacitat de dir la veritat.
La capacitat extraordinària d'expressió.
La seva llengua és extraordinària i, a més de dir la veritat, sap que fa por.
Per tant, això que he observat suara, el salt d'una paraula que sembla innòcua a la realitat del cardar, la gent no el fa. Aquest salt fa por.
 Ausiàs March ha estat molt mal llegit. Això de veure que comença essent un petit idiota més o menys cretí -en la concepció de l'amor angèlic i bestial-, i tot el cicle d'Ausiàs March vist com a totalitat, això no s'ha vist, no es veu, no té relleu dins el que s'escriu d'ell. (...) En això, hi insisteixo. Aquesta veritat que diu Ausiàs March no interessa ningú. Els professionals de l'estudi de la literatura no se n'adonen. Ells van fent la seva feineta... La gent hauria d'anar amb Ausiàs March sota el braç. Això de donar la veritat, als savis, no els interessa. Llegeixen la paraula "delit" i no veuen que ha de ser la rebolcada, com diuen els de TV3.

Fragment extret de LletrA

Podeu també anar a Música de poetes per escoltar alguns dels  seus poemes en diverses veus.


Si com lo taur (S.XV- 1970):
Si com lo taur se'n va fuit pel desert
quan és sobrat per son semblant qui el força,
ne torna mai fins ha cobrada força
per destruir aquell qui l'ha desert,
tot enaixí em convé llunyar de vós,
car vostre gest mon esforç ha confús;
no tornaré fins del tot haja fus
la gran paor qui em tol ser delitós.


 Veles e vents




Heu de fer una de les dues activitats, una directament a la xarxa, l'altra al correu o la llibreta.
1.- Aneu a la pàgina de Biblionet i trieu un poema i un itinerari interactiu. Haureu de llegir algun dels poemes inicials, també repassar la biografia i el context per continuar en "havent llegint" al punt de claus. L'opinió que us demana per enviar la  copieu i l'envieu també al meu correu, o a a la llibreta per després llegir-la.
2.- Al correu teniu  un document amb una sèrie d'activitats sobre el poema Veles e Vents (que teniu a dalt). Les heu de fer  a un document google i compartir-lo amb mi o a la llibreta per corregir dijous.

divendres, 10 de febrer del 2012

L'amor cortés

Comencem pel principi, l'amor cortés dels trobadors.
Els trobadors  són "Els poetes que integren la lírica provençal des dels segles XII i XIII, entre els quals es confonen els naturals del migdia de les Gàl·lies amb italians i catalans, són anomenats trobadors" Continua llegint ací



Això és una viadera/ No el vulgueu, el fals marit,/ Jana delgada!/ No el vulgueu, qui ha per jurat,/ i és un pec mal ensenyat,/Jana delgada!/ No el vulgueu el mal marit,/ que és betzol ensopit,/ Jana delgada!/ Que és un pec mal ensenyat,/ no siga per vós amat,/ Jana delgada!/ Que és un betzol ensopit,/ que no jega amb vós al llit,/ Jana delgada!/ No siga per vós amat,/ més val l’altre, d’amagat,/ Jana delgada!/Que no jega amb vós al llit./Molt més us hi val l’amic,/ Jana delgada!

Viadeyra: cançó que cantava la gent fent via o camí per tal d'alleugerir les fatigues del viatge; és similar a les "càntigues d'amic" galaicoportugueses.


Per saber més coses de Cerverí de Girona, piqueu a la imatge del poema, i si voleu escoltar-lo, ACÍ el trobareu.
Mireu que diu la pàgina de Lletra UOC sobre l'amor dels trobadors.
L'amor cortés:
És una literatura d'homes: és el món tal com el veien els homes. Aquest món és masculí. Només els homes compten: les úniques dones que apareixen pertanyen a la família de l'heroi (mare, germanes, esposa, filles). La dona ocupa un paper marginal, no té paraula; tots els diàlegs són masculins. Elles ploren, es desmaien... interpreten el paper que convé a l'ordre femení. Sembla que les dones no anaven als torneigs tan sovint com es creu. Quan hi van hi són per excitar els guerrers a una més gran valentia: es combat millor sota la seva mirada; la guerra, o el simulacre de guerra, pren l'aspecte d'una competició de mascles, d'una d'aquestes "bravates eròtiques" que entren en joc en el més elemental dels mecanismes de la vida.

dijous, 9 de febrer del 2012

La millor història d'amor

La setmana vinent, el dia 14 de febrer, i amb l'excusa de sant Valentí vindrà a la nostra classe Xaro Altable.
Per tal de no perdre hores de classe  la primera sessió es realitzarà de manera voluntària a l'hora del descans. Xaro ens vol proposar un estudi- treball de reflexió i creació al voltant de la nostra millor història d'amor. Des d'ací, el grup de persones que ho desitgen faran un treball de recerca literària -ara ja sí dins el currículum- per tal  d'elaborar un "corpus"  de literatura d'amor al llarg de la història. La resta de companys i companyes faran un altre itinerari d'investigació amb el tema que desitgen: la mort, la vivència religiosa, la vessant social de la literatura..
Per fer-vos una idea, podeu passar-vos per la wiki de l'IES Joanot Martorell Llegir poesia.  o pel de Sàlvia, la bibliotecària de Cocentaina, Poesia infantil i juvenil 
Ja direu alguna cosa!


Mª Rosario Altable és llicenciada en Geografia i Història. Fou mestra especialista en Pedagogia Terapèutica al nostre Institut fins que es va jubilar. És terapeuta en Psicosíntesi, diafreoterapeuta (Educació Postural i Conciencia Corporal del mètode MEZIERES), educadora sexual,  experta en Coeducació i Mediació en conflictos. Continua com a professora investigadora de la Universitat de València i professora del màster d'Agents d'Iguatat a la Universitat de València. Ha escrit diversos llibres al voltant de l'educació sentimental i eròtica  a les aules..

dimecres, 8 de febrer del 2012

Preparem l'examen

La setmana vinent tenim  el 1r examen de l'avaluació, de poesia i les cròniques medievals. Per tal d'ajudar-vos a preparar-lo, us enganxe  algun recurs més del que teniu al llibre.
Recordeu, també, que hem estat treballant textos literaris. Això vol dir que un autor o autora l'ha compost amb una clara intenció estètica. És aquesta finalitat la que els diferencia de la literatura popular, que té altres components i característiques.
Per això, hem llegit i comentat poemes de Miquel Martí i Pol, J. V. Foix,  M.M. Marçal, Montserrat Abelló, Montse Assens, V. Andrés Estellés, Salvador Espriu, Salvat-Papasseit...
La data de lliurament del treball d'anàlisi i comentari del poema que heu triat és dilluns, 13 de febrer.  
mètrica:
figures retòriques
Figures retòriques

diumenge, 5 de febrer del 2012

Les cròniques medievals

Les quatre grans Cròniques foren escrites a finals del segle XIII i durant el XIV i  van ser escrites pels mateixos reis -Jaume el Conqueridor i Pere el Cerimoniós- o per personatges –Bernat Desclot i Ramon Muntaner- molt propers a la Cort. Abasten  el regnat de tots els reis de la dinastia del Casal de Barcelona, des d'Alfons I fins a Martí l'Humà, la qual cosa  ens permet de resseguir el desenvolupament polític, social i econòmic d'aquests segles.


 Ací teniu l'esquema dels regnats en els quals s'emmarquen, tret del blog de l'IES l'Alcúdia


Les quatre grans cròniques i la monarquia catalana
Ramon Berenguer IV
Bernat Desclot
 
 
 
Alfons I el Cast (1162—1196)
 
 
 
Pere I el Catòlic (1196-1213)
 
 
 
Jaume I el Conqueridor (1213-1276)
Jaume I
Ramon Muntaner
 
Pere II el Gran (1276-1285)
 
 
Alfons II el Franc (1285-1291)
 
 
 
Jaume II el Just (1291-1327)
 
 
 
Alfons III el Benigne (1327-1336)
 
 
Pere III
Pere III el Cerimoniós (1336-1387)
 
 
 

 
Per ampliar la informació aneu a aquest enllaç 

dimarts, 31 de gener del 2012

Rànquins poètics.

Per acabar amb el treball d'aquests dies, us enganxe una notícia particular.  Els darrers dos dies, 3.178 persones han votat una l'enquesta del diari  ARA per triar els millors versos en la nostra llengua de tots els temps.Ací teniu els que han quedat primers:

"Tot està per fer i tot és possible" (Miquel Martí i Pol)  (584 vots)

"És quan dormo que hi veig clar..." (J.V. Foix) (299 vots)

"Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra..." (Salvador Espriu)(271 vots)

"A l'atzar agraeixo tres dons..." (Maria-Mercè Marçal) (252 vots)

"Al Fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor..." (Serafí Pitarra)(229 vots)

"No hi havia a València dos amants com nosaltres..." (Vicent Andrés Estellés);(198 vots)

"Res no és mesquí ni cap hora és isarda..." (Joan Salvat-Papasseit)(191 vots)

Digueu la vostra!

divendres, 20 de gener del 2012

Dones que escriuen poesia: Motserrat Abelló

Tímida, però agosarada perquè s'atreveix a fer coses diferents. Així es descriu Montserrat Abelló, (Tarragona, 1918)  poeta i traductora. 

Aquesta vegada us plantege les paraules de l'autora per tal de llegir-les i comentar-les a classe.


ESCRIURE: PASSIÓ O NECESSITAT DE SOBREVIURE
Quan em pregunten per què escric, en el meu cas poesia, la meva resposta es basa en dos fets primordials que són l’essència de la meva poètica.
Primer - Per una necessitat d’expressar-me
De dir tot allò que m’emociona, colpeix, neguiteja a partir de dues preguntes que ens fem, que no hem deixat de fer-nos des de la prehistòria: qui som?,on anem? que es tradueix en buscar el perquè de tant dolor, de tanta injustícia, tanta ignomínia; contrastat pel goig de viure i de copsar el meravellós del món que ens envolta.
Segon - Pel meu amor a les paraules
Des de sempre m’ha fascinat el seu so, el seu ritme intern, el seu significat profund. Per això quan en un moment donat vaig sentir aquella necessitat d’expressar-me a què m’he referit primer, vaig fer-ho escrivint poesia. Però no a base de mètriques i rimes, com havia intentat fer-ho abans, sinó partint de la paraula nua, del seu pes i densitat. I vaig sentir com em fluïen “vives” a les mans, seguint el seu propi ritme, impulsades pel que jo sentia.
 El resultat en va ser el meu primer llibre, Vida Diària (1963), al que en seguirien d’altres, tots inclosos a Al cor de les paraules - Obra poètica 1963-2002, al que seguirà aviat Memòria de tu i de mi (2006). Així, durant aquests més de quaranta anys, no he deixat d’escriure poesia i de traduir-ne. I aquesta meva manera de versificar, primer intuïtiva, em fou feliçment corroborada a través d’autores tan importants com Sylvia Plath, Anne Sexton, Adrienne Rich i tants i tantes altres, que també ho foren molt més quan deixaren de pensar en cànons establerts i es guiaren per la força de les seves paraules. Això d’una manera similar com ho és avui el traç en la pintura o el so en la música, en què tots els estils són admesos, guiats per la mà o l’oïda de l’artista.
Tot això que acabo de dir s’explicita en els meus llibres, com a Paraules no dites (1981), que s’obre amb aquestes paraules meves: “Em pregunto si escriure és passió o necessitat de sobreviure”, o en aquest poema de L’arrel de l‘aigua (1995):
Si amb la sola força d’un mot
es pogués combatre tota impostura
i renéixer de nou!
¿És això el que fa que tremoli
quan la nit em cobreix amb l’intens desig
de buscar la paraula amb què definir-me?
Ja que res no és del tot
si no queda gravat com sang
damunt del paper.

El text original el podeu trobar a Traces


T'enyoro...

veus es perden

dins la nit.

I el desig sempre ardent

d'abraçades, de mans

que no es troben....


Podeu trobar més poemes de l'autora 
Mag poesia
Barcelona rewiew



dimecres, 18 de gener del 2012

Poesia: mètrica

Després d'uns mesos de "vacances", tornem amb el blog. Hui per ampliar el tema de la mètrica en poesia.
Mètrica i versificació: podeu trobar informació sobre fenòmens de contacte fonètic,  versos,  ritme, rima...aneu-hi!
Per practicar a un nivell bàsic,   entreu en Rimes en els versos de Blai Bonet

Us enganxe ací una pàgina de Paraules d'amor, on podeu acudir per trobar poemes i activitats.

"Escriure poesia en vers és una art que implica conèixer la tècnica i dominar les estructures que la componen. El primer que cal dominar d'un poema és el vers: unitat que té una longitud determinada, estableix una relació de rima amb altres versos i s'agrupa formant estrofes. 

El ritme mètric d'un poema es construeix a partir del nombre de síl·labes del vers. En català, cal comptar fins a la darrera vocal tònica. Fixeu-vos com es fa segons l'acabament del vers.
'Les obres de mossen A.V.'Paraula aguda 
Es compten totes les síl·labes:
Llei-xantapartl'es-tildelstro-ba-dors 10
12345678910 
Ausiàs March
Paraula plana
Es compta una síl·laba de menys:
elmeudolcomunsolaplemig-di-a10
12345678910
Josep Romeu
Paraula esdrúixola
Es compten dues síl·labes menys:
Lluny,perca-minstre-mo-lo-sos d'in-fàn-ci-a 10
12345678910 
Narcís Comadira
En el compte sil·làbic, hi intervenen altres fenòmens, com són l'elisió, lasinalefa i el hiat.
No es-pe-ris al-tre do que el de tes llà-gri-mes
 elisió 
Fragment de poema, Jordi de Sant Jordi
Joan Maragall

del fosc i ab-surd pa-rany de la me-mò-ria
 sinalefa 
Miquel Martí i Pol

¿Qui és a-quell qui en a-mor con-tem-ple
 hiat 
Ausiàs March

Els versos llargs, és a dir, aquells que tenen nou o més síl·labes, de vegades tenen una pausa interior, que anomenem cesura. D'aquesta manera, el vers queda dividit en dos hemistiquis.
Tris-te-sa per-fu- ma-da,//ros-si-nyol- de la nit6 + 6 = 12
1r hemistiqui2n hemistiqui 
cesura 
Marià Manent
Finalment, els versos es podem classificar en isosil·làbics oanisosil·làbics, segons el nombre de síl·labes, i en versos masculins ofemenins, segons l'acabament.